La demanda de la Biennal era donar visibilitat a les reivindicacions obreres al voltant de l'espai de les tres Xemeneies de Sant Adrià. Hi ha diferents fotos d'arxiu que ens van semblar interessants. Una de les que a mi m'agradava és la de Manuel Fernández Márquez, penúltima foto, operari que va resultar assassinat en una manifestació que demanava unes condicions de treball dignes en el procés de construcció de la central.
Altres arxius interessants són les imatges de les manifestacions de la pols negra dels anys 60, en la que una manifestació majoritàriament femenina ocupava els carrers per demanar un canvi en la salut de l'aire. Ha estat l'escollida per ser estampada en el disseny.
He desenvolupat també una recerca de plantes, que són un mostrari d’espècies que han existit al voltant de les Xemeneies des que va tancar. Són totes aquelles espècies registrades en el marc de ‘males herbes’, i que en una resistència vital han trobat la forma de continuar amb els recursos del sol que troben.
Així doncs, i de manera similar, tant des de les vides vegetals, com a les vides humanes hi ha una força que els fa ser resilients per continuar endavant. En les persones de la lluita obrera he trobat una cerca i una lluita per la vida i per generar transformacions cap a una vida que sigui viva, que sigui viscuda amb capacitat de temps, de cos, de salut i tendresa…
En aquest procés he tingut present a Shamidoul Islam que igual que Manuel va acabar assassinat a Bangladesh el 2019 per estar associat amb els sindicats tèxtils. Seria bo que pensar en feminisme ens portés a pensar en cura i en classe per no continuar generant espais de violència a la producció de tèxtils en la relació de l'eix nord-sud global.
Gràcies a David Bustos i Iris Verge per l'acompanyament des de l’equip de Manifesta.
Insolació de l’Estudi Monoestereo
Treball de serigrafia de Serigrafia los Gatos.